29 de des. 2017

Nadal en el meu record

Torrent Martori, Antònia. Nadal en el meu record [en línia].Arenys de Munt: l'Ajuntament, 1958


Nadala de l'Ajuntament d'Arenys de Munt de l'any 1958
La meva àvia materna, Antònia Torrent Martori (1906-2004), va ser una dona inquieta i culta. Tenia inclinació per la creació artística, però el que realment la va atraure va ser la redacció periodística, i així va ser com, durant uns quants anys, va col·laborar amb diaris comarcals i barcelonins. Malauradament la guerra va estroncar aquest camí que havia iniciat de ben jove. Després de la guerra no va deixar d’escriure, però no va fer carrera com a periodista. Amb tot, va ser corresponsal de La Vanguardia, per Arenys de Munt, i col·laborà amb algunes de les publicacions dels catalans exiliats a Xile.

L’any 1958 sent alcalde Josep Mas, l’Ajuntament va fer una nadala que contenia una conferència, que l’Antònia Torrent havia pronunciat el Nadal anterior, en un curs sobre decoració nadalenca organitzat per la secció Sección Femenina de la F.E.T. d’Arenys de Munt.

El text de presentació era tot en castellà, però la conferència, que va ser pronunciada en català, es va imprimir també en català. Sembla que això va causar problemes tant a l’alcalde com a la meva àvia, però la nadala ja estava feta i distribuïda.

En aquesta conferència, l’Antònia Torrent, parla sobre com se celebrava el Nadal a Arenys de Munt, més o menys a la segona dècada del segle XX. El text ens transporta a una època perduda, estem parlant de fa més de cent anys, però les seves paraules són tan evocadores i vives que encara podem sentir aquella olor de bosc, el «perfum de muntanya que enamora», tot llegint les seves descripcions. Considero d’un gran valor documental la descripció de la Missa del Gall, que es feia de matinada, perquè recorda algunes de les obres d’art que hi havia a l’església i que van ser cremades a l’inici de la guerra civil.



Esglesia Sant Martí d'Arenys de Munt
L'orgue de l'església amb el cap de musulmà 
🙶Dessota aquest voladís, i penjat amb el seu turbant de moro, hi havia un cap de musulmà amb una llarga i generosa barba negra i uns ulls de mirar ferotge: tothom en deia "el cap de sota l'orgue". En els jorns assenyalats, i sobretot per Nadal, en una, segurament, combinació dels tubs de l'orgue, aquest cap obria la boca i expandia uns sons foscos i guturals com de bèstia engabiada, i que en la nostra imaginació de criatures ens feia posar un xic la pell de gallina.🙷


Altar de l'església de Sant Martí
L'antic altar de l'església de Sant Martí
obra de Pere Serafí, finalitzat l'any 1546
🙶 Recordo també que en mig de l'altar hi havia una fornícula o capelleta encastada, on en els dies de gran festivitat quedava exposada la custòdia del Santíssim. En fer exposició o reserva, gràcies a un enginyós efecte de la tramoia, un retaule obria o tancava la fornícula, i era curiós calibrar l'emoció que ens corprenia quan, en fer la reserva del Santíssim en mig dels aflautats Tantum-Ergo [...] el retaule, mogut per una mà invisible, anava tancant lentament el Sagrari fins que un últim xerric dels engranatges posava fi al nostre ingenu embadaliment.🙷

👉 Les imatges de l'església estan extretes del llibre Arenys de Munt imatges i records

1 de des. 2017

Guerra i repressió a Arenys de Munt (1936-1945)

Surroca i Campàs, Elies. Guerra i repressió a Arenys de Munt (1936-1945). Arenys de Munt: l'autor, 2017


«L'Elies ha polit i completat el llistat de baixes als fronts de guerra i de les persones executades en la immediata postguerra. Amb rigor històric, ha elaborat el llistat comentat de totes les persones que foren sotmeses a consell de guerra i, com a resultat de les sentències, les que patiren penes de presó, les que foren represaliades en els nefastos Batallons Disciplinaris i Batallons de Treballadors. També ens aporta els noms dels qui malvisqueren en condicions pèsimes als camps de concentració.» F. Forn





Aquest llibre amplia i completa una obra anterior: A. Barrera, F. Forn. El cost humà de la guerra de 1936 a 1939 a Arenys de Munt.

3 d’oct. 2017

Cartell per a l'exposició de blondes i puntes d'Arenys de Munt de 1906: Enric Sagnier i Villavecchia




TUDURÍ VALLS, Isabel. Cartell per a l'exposició de blondes i puntes d'Arenys de Munt de 1906: Enric Sagnier i Villavecchia [en línia]. Arenys de Mar: Museu Arenys de Mar, 2017




L'exposició de blondes i puntes de l'any 1906 va estar anunciada per un cartell modernista molt bonic. El fet que no està signat, ha estat la causa que durant molts anys se n'ignorés l'autor. Quan finalment s'ha descobert qui era, tot estirant el fil, s'ha pogut reconstruir la història.











El cartell d'Enric Sagnier. Es pot veure al Museu d'Arenys de Mar




9 d’abr. 2017

Rellotge domèstic català

Rodríguez Fita, Montserrat. Rellotge domèstic català [en línia]. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de Mar, 2016


A l'inici del segle XVIII, s'instal·là a Arenys de Munt un rellotger procedent de Juneda. Durant tot el segle la família es dedicà a fabricar rellotges domèstics, primer a Arenys de Munt i després a Arenys de Mar. De les peces que van fabricar n'hi ha trenta-tres de localitzades. D'aquestes, tres es poden veure a l'Ajuntament d'Arenys de Munt i quatre més són al Museu d'Arenys de Mar.

23 de gen. 2017

El capitell tardoromànic d'Arenys de Munt (s. XIII): notes per a un debat

GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim. "El capitell tardoromànic d'Arenys de Munt (s.XIII): notes per a un debat" [en línia]. Felibrejada: butlletí del Grup d'Història del Casal, 2014-2015, núm. 96, p. 123-129




Capitell tardoromànic d'Arenys de Munt
El capitell tardoromànic d'Arenys de Munt
Durant molts anys s’havia cregut que el capitell trobat durant l’enderrocament de la rectoria d’Arenys de Munt, cremada a l’inici de la guerra civil, havia format part de l’antiga i ja desapareguda església romànica. Aquesta creença es fonamenta en el primer estudi sobre l’edifici fet per J.M. Pons Guri, Un siglo de arte religioso en San Martín de Arenys (1944). Joaquim Graupera ha revisat tota la documentació escrita sobre el capitell i l'ha comparat amb altres  similars existents al Maresme. Finalment ha arribat a la conclusió que, probablement, es tracta d’un capitell tardoromànic que formava part del trecallum d’una finestra geminada del s. XIII, que podia ser de la rectoria o bé d’un altre edifici de la població.

22 d’oct. 2016

El combat d'Arenys de Munt, 3 de febrer de 1812: petit apunt de la història d'Arenys de Munt en la Guerra del Francès

ADZERIAS I CAUSI, Gustau. "El combat d'Arenys de Munt, 3 de febrer de 1812: petit apunt de la història d'Arenys de Munt en la Guerra del Francès"  [en línia]. Singladures: revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar de Mar i el Maresme. 2009, núm. 25, p. 43-48


Reconstrucció minuciosa d’un episodi de la Guerra del Francès que tingué lloc a Arenys de Munt a partir de fonts documentals primàries de l’època i de la zona: les memòries d’Antoni Bellsolell, el llibre de Josep M. Pons Guri Diari d’uns anys de guerra (1808-1814) i el Llibre de determinacions de l’Ajuntament de Sant Martí d’Arenys de Munt.






Arenys de Munt i la Guerra del Francès a la premsa de l'època: els testimonis del Diario de Mallorca i el Diario de Palma



Comunicat del brigadier Francesc Milans al tinent general el Marqués de Campoverde.
El general Lacy escriu des del quarter general d'Arenys de Munt.


Des del quarter general d'Arenys de Munt el general Lacy escriu com s'han d'instruir els quintos.
L'enemic espera a Arenys de Munt amb 500 cavalls.
El mariscal Francesc Milans del Bosch narra una escaramussa que va tenir lloc a Arenys de Munt.

Nota
Per contextualitzar els fets que es narren en aquests escrits, aconsello llegir l'apartat 8.4 La Guerra dels Francesos (1808-1814), p. 123 del llibre Petita història d'Arenys de Munt.



Infanteria lleugera catalana de la Guerra del Francès (ca. 1812).
des de Calaix, Dipòsit digital del Departament de Cultura

20 d’ag. 2016

La veu del passat: un estudi antropològic de la societat arenyenca a la primera meitat del segle XX

ARMISÉN, Toni; CAMACHO, Marina. La veu del passat: un estudi antropològic de la societat arenyenca a la primera meitat del segle XX. Arenys de Munt: l’Ajuntament: Col·lectiu pel Museu Arxiu, 1998. 75 p. (Raimon Torroja; 2) (Premi Raimon Torroja, 1995)



Estudi antropològic d'Arenys de Munt
Descripció dels costums de la vida pública i privada dels arenyencs des d’aproximadament inicis del segle XX fins als anys 50, amb les aportacions de testimonis orals.




Antiga postal dels anys 10 o 20, del bosc de Can Cot, on podem veure a un home que es dedicava a extreure productes del bosc.




22 de maig 2016

Nació

Nació: òrgan de les CAC d'Arenys de Munt. [Arenys de Munt] : Comissió d'Activitats Cíviques d'Arenys de Munt, 1974-1975


Nació : òrgan de les CAC d'Arenys de Munt
En van sortir un total de sis números, entre els anys 1974 i 1975. Es definia com a "Òrgan de la CAC" (Comissió d'Activitats Cíviques d'Arenys de Munt), una entitat que s'havia creat l'any 1970. Els continguts reivindicaven el fet català i tractava també temes locals. || Arxiu de Can Borrell











17 de març 2016

Història d'un mas. Família i successió a Can Jalpí d'Arenys de Munt (segles XIII-XIX)

CASALS I COLL, Gaspar. Història d'un mas. Família i successió a Can Jalpí d'Arenys de Munt (segles XIII-XIX) [mecanoscrit inèdit]. 2016. 135 f.



Arenys de Munt Can Jalpí
Can Jalpí és un mas molt conegut del poble, que durant segles va pertànyer a una mateixa família. El darrer dels Jalpí, propietari del mas, va ser August Maria de Borràs i Jalpí, un personatge excèntric, que a les darreries del S. XIX  va transformar l'antiga masia en el castell que coneixem actualment.
Gaspar Casals ha investigat els orígens de la família Jalpí amb la intenció de «[...] recuperar la història de Can Jalpí precisament abans de les transformacions de la masia i de tota la finca amb la intenció de reivindicar el passat anterior de la casa i no quedar-nos solament amb la història de don Augusto i el seu castell.»




Arenys de Munt Can Jalpí
Escut dels Jalpí